Sunday, 25 De June De 2017
C. Cendra, 9 - Puigverd d’Agramunt, Puigverd d'Agramunt - 25318 Phone: Tel. 973391068 Fax: Fax 973392611
ajuntament@puigverdagramunt.ddl.net

History

Escut de l'Ajuntament

Foto

Blasonament: escut caironat: de sable, 2 claus en pal adossades amb les dents a dalt i mirant cap a enfora, la de la destra d'or i la de la sinistra d'argent. Per timbre una corona de baró.
Data d'aprovació: 07/10/1993.



HISTÒRIA (arrels)

Foto

En el terme de Puigverd d'Agramunt s'hi han trobat paviments de mosaic corresponents a una antiga vila romana. Les primeres notícies corresponen a la conquesta del terme per Ermengol IV d' Urgell, el qual el va cedir a un noble del llinatge de Puigverd (probablement originari de Puigverd d'Occitània) donant nom al poble. D'aquest llinatge destaquen molts dels seus membres: Pere de Puigverd participà al setge de Lleida l'any 1149. Guillem de Puigverd signà la carta de poblament d'Agramunt l'any 1163. Pere de Puigverd, abat de Santes Creus (1158-85). Pere de Puigverd, bisbe d'Urgell (1204-1230). Berenguer Puigverd, home de notable influència política en temps de Pere I. L'any 1314, el llinatge dels Puigverd va perdre el domini i passà als comtes d'Urgell fins al 1413, any en què es desféu el comtat. La baronia de Puigverd era de Pere de Queralt-Perellós (1468), descendents seus van ser els marquesos de Santa Coloma i van disposar del poble fins al segle XVII, que passà a la família Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà.



FILLS IL-LUSTRES

DOLORS PIERA LLOBERA:
Nascuda a Puigverd d'Agramunt el 1910, estudià a l'Escola Normal de Lleida i va ser mestra nacional a Vilafranca del Penedès, inspectora a l'Anoia i una de les fundadores de la Cooperativa de la Tècnica Freinet. Posteriorment va ser membre de la comissió organitzadora de l'Escola d'Estiu de la Generalitat de Catalunya de l'any 1935. Va ser designada consellera de l'Ajuntament de Barcelona en representació del PSUC el 20 d'octubre de 1937 convertint-se en una de les primeres dones que ocupaven aquest càrrec polític en l'òrgan de govern de la ciutat. Va ser vocal de la Comissió de Cultura i de la Comissió d'Assistència Social. Una de les seves prioritats va ser preparar l'obertura de menjadors per a criatures amb l'objectiu de facilitar la vida quotidiana de les dones durant el conflicte bèl·lic. Durant aquest període va col·laborar en diverses publicacions, com ara la revista Companya i forma part de la Taula Presidencial del Primer Congrés Nacional de la Dona, celebrat al Palau de la Música de Barcelona els dies 6, 7 i 8 de novembre de 1937. Acabada la Guerra Civil s'exilià a la República Dominicana un breu període i s'instal·là definitivament a Xile. En aquell país obrí una escola de pàrvuls i preparatòria a Nuñoa. Posteriorment va ser assessora de la comissió del Ministeri d'Educació en la confecció dels programes d'Educació General Bàsica i va participar en diverses escoles d'estiu especialitzades en criatures de difícil aprenentatge. L'any 1965 va adquirir la nacionalitat xilena.



Search

City
All administrations

Highlights

Sitemap